dilluns, 9 de febrer del 2009

Relativity (Escher)

Escher és una espècie de prestidigitador, un il·lusionista del gravat. Cada volta que observe aquesta litografia, amb deteniment, descobrisc elements nous, s'obri un univers il·limitat de possibilitats. Uns personatges sense identitat, desdibuixats, deambulen anònimament per un escenari oníric: escales que pugen i escales que baixen, transeünts que caminen abraçats, cambrers impassibles, tafaners que espien des dels balcons, lladres en la penombra, individus que esperen asseguts en un banc, parelles que esmorzen a l'aire lliure. La qüestió és prendre una decisió, triar un camí, dissenyar el nostre propi itinerari. Ens podem equivocar, és evident, ningú no diu que no. Cada elecció a la qual ens enfrontem quotidianament suposa un risc, una cruïlla que ens condueix a destins inhòspits, lluny de la part de la piscina on no cobreix. Avançar sense cuirassa, amb el coratge com a bandera, sospesant cada centímentre del fil d'aram pel qual caminem, fent equilibris a la vora de l'abisme. Aquesta obra, sense dubtes, és una metàfora perfecta de la relativitat.

4 comentaris: